Els poms de les portes solen estar plens de microbis. Tots, tots, i no només els de les portes dels vàters.

Torna un nou SENSE PORTES:

 7è Festival d’Arts al Carrer. Argentona, 2019

I per celebrar la continuïtat i la il·lusió d’aquell bon encert inicial que el Col·lectiu Sense Portes va portar les Arts escèniques als carrers d’Argentona ( enguany assumit per l’Ajuntament)  he volgut recuperar del calaix aquest text d’un personatge que, de fet, en podria ser una mica protagonista:

    Els poms de les portes solen estar plens de microbis.Tots, tots, i no només els de les portes dels vàters. Això, des de feia una quinzena d’anys, era el que marcava el seu tarannà, d’una manera tan exagerada que feia que darrerament només acceptés les invitacions dels amics que a casa tenien portes sense poms, o cases que tinguessin habitacions sense portes, com la seva pròpia casa, una mena de petit loft sense poms ni entrebancs que li dificultessin els tractaments antimicrobians.

Durant algun temps, anés on anés, s’hi emportava el quid de desinfecció mòbil, ben dissimulat a la butxaca de l’infern. Consistia en una ampolleta d’alcohol i tovallotes humides pel pom, un esprai de mans i per a casos especials guants d’un sol ús.

Aquesta dèria, però, com tot, tenia un inici. Va ser a partir de la mitja volta al món que havien organitzat amb tres companys de carrera amb motiu del canvi de mileni. S’havien vacunat del què s’havien de vacunar excepte pels micropoms-de-portes-del món, de manera que la infecció amb què en va tornar li va provocar unes urticàries que amenacen en tornar-li a les mans cada primavera i estiu.

Els metges d’aleshores van deduir que segurament era perquè havia obert i tancat portes incontrolades, poc recomanables, i que si se li havia escampat pel cos era perquè, sense rentar-se les mans per la suposada escassetat d’aigua, es pentinava i es rascava les picors inicials amb les mans ja infectades. És cñar que també podria ser degut a calefaccions o aires condicionats no revisats.

Fos el que fos, allò que ell qualificava , i anunciava a tort i a dret, com la seva malaltia crònica, li havia marcat la vida i per tant, la parella, millor dit la desparella, i sobretot les successives professions. Per això avui, pen pentinat, enclanxinat i desinfectat, es presentarà a la nova feina, encara que només sigui una feineta de dos dies, al ’aire lliure i a Argentona, el “Festival Sense Portes”. No sap exactament quina serà la seva missió concreta ni si haurà d’anar uniformat. Per si de cas, s’emportarà el quid d’emergència i, en ser un festival de teatre, encara que sigui de carrer, potser podrà fer servir uns bons guants, segurament ben acolorits i vistosos. I sense haver de dissimular.

 

© Rosa Vila