ja ha començat la verema

Diuen que “aquest any tindrem menys vi, però que serà millor. Que els cellers grans faran com els petits: apostar per la qualitat i la vinculació al terreny, tant amb el vi com amb el cava”.

I jo, que sóc de la generació que es va estrenar en aquest món amb el vi a granel de Can Domingo rebaixat amb sifò, pels dies de cada dia, i amb champany Delapierre i Rondel, pels festius, o Codorniu per Nadal, trobo bé aquesta aposta, però que no cal que l’anomenin premium, per justificar el preu.

També diu el sommelier Ferran Centelles que “El vi és una beguda social, que estimula la conversacomposició amb restes de veremes anteriors i fa florir els sentiments”. En això hi estic totalment d’acord.

Però he de confessar que enyoro, des de fa uns anys, no veure cava als diumenges o festius en familia. Des de que no tinc pares, des de que en Joan és astemi i els fills són de vi, m’he quedat sense les meves dues copetes setmanals de cava brut. I. per no encetar una ampolla per a mi sola, m’he passat al vi, sobretot el blanc. Quan hi havia la meva mare,  compartiem una ampolla, i si en sobrava, se l’emportava ella per ssopar amb un bon pa amb tomaquet i pernil, ella sí,es que era vídua, sola. He de dir que cada vegada m’agrada més el vi, els fills m’alliçonen i em raca menys pagar el què en fan pagar. De totes maneres, sempre que puc, convido a casa a amics i parents que siguin amants del cava. Visca la beguda social només amb bona companyia.

 

Continue reading “ja ha començat la verema”