Col·leció : Històries de trens.

Quan va aconseguir baixar del tren, sense ajuda i saltant com va poder d’aquell graó massa alt per a ella, va veure que no hi havia ningú que l’esperés. El tren reprendria la marxa, pero ella no. Durant uns minuts va seguir a l’andana , sola, dreta, clavada al costat d’un banc de ferro buit, mirant a banda i banda, fent temps per si apareixia algú que la reclamés cridant el seu nom. Però res, ningú que l’anomenés ni l’abracés. No va tenir altra opció que arrossegar, i amb poc esforç, aquella maleta tan lleugera, per no dir buida, que suposadament contenia tots els seus bens.
Va sortir de l’estació. A fora tampoc hi va veure cap signe d’humanitat, ni a penes de paissatge. Es va posar la ma a la butxaca de l’abric de xeviot gris de tota una vida. Hi tenia la seva estimada carculla i, dins d’ella, tot el soroll del mar que acabava d’abandonar. Se’n sortiria. Com sempre havia hagut de fer.

Aquesta noticia publicada a “El Punt-Avui” d’avui, m’ha portat a recuperar aquest escrit antic.

CAPUTXETA NEGRE

(versió lliure de la “Caputxeta vermella”)

___________________________________________________________

“VAYAMOS JUBILOSOS AL ALTAR DE DIOS…”

Anar joiosos cap a Déu. Joiosos/joioses. Altar de Taula Sagrada. Déu de Deus. Déu fet home. Homes, res de dones. Homes de Déu. Homes dins una sotana, homes de Déu però temporalment fora de Déu. Sotana, vestit llarg, originàriament negre però que, amb el temps, esdevindrà d’ala de mosca, no d’ala d’àngel. Sotana acampanada. Sotana que amaga. Sotana de mil botons. Botons negres dissimulant una panxablanca on descansen unes mans oracionals, sovint de color de mantega. Uniforme reservat als homes de la gran bragueta negre, des de dalt del coll blanc fins a baix als peus negres .

––Junts anirem a Déu, Sor, fora del món, dins el convent, Sor. Només cal que segueix el vot de l’obediència. Sigui obedient, comprensiva, i humana, com jo, Sor. Junts lloarem Déu, que és qui ens ha fet humans. És ell qui va crear els homes i les dones, fent-los emissors i receptores.Ompli el seu cabasset de dona amb els béns que li envia a través meu: la mel de la vida, nèctar dels cels. Ell ens va donar els ciris per cremar i el bàlsam per apagar els focs. És ell qui va crear el perdó per redimir el pecat.

–– …

––No! Ja veurà com no patirà. Seré breu. Posi’s a la meva confiança i ofereixi el sacrifici a l’altar de Déu. Si no vol veure res, es pot posar la seva caputxa negre… per alguna cosa ha de servir l’hàbit: L’hàbit fa a la monja i l’obediència li dona caràcter!

––…

––La castedat? No, això d’avui, és una altre cosa i per un altre lloc. Jo porto la benedicció dels meus propis superiors i la tradició que es perd en els temps.

––…

––La de la priora? No, no ens cal la seva autorització. Està implícita. A més, ja te prou feina per ella… Prou de xerrameca! Deixi’m fer. No pateixi, sé de què va. Tranquil·litzis, Sor, i prepari’s a tocar el cel!

–– …

––M’ha semblat que invocava Santa Maria Goretti. No dona, no cal! Allò era una altre cosa, uns altres temps. Ella va morir violada…i per un desconegut!… en un camí del bosc, però aquest no és el cas: vostè està a casa seva, a mi em coneix d’anys i jo no forço res. Veu?

––…

––Si vol, parem un moment i li explico: Per sort i ben santament, en aquell temps l’Església va aprofitar el cas i Goretti per a restablir i enaltir el sentit de la puresa fora del matrimoni. Era un bona ocasió per revalorar el sexe destinat només a procrear dins el matrimoni. Però aquest no és el cas de vostè, Sor. A vostè ningú la viola. Vostè està casada amb Déu i jo sóc el seu representant a la terra. Per tant…haurem de prendre mesures terrenals, Sor, doncs, com vostè sap, els claustres no van ser pensats omplir-se de nadons, ni els convents per convertir-se en escoles de pàrvuls propis. Tampoc podem arriscar-nos a més avortaments: s’ha superat la quota aconsellada pels superiors.

––…

––Seguim? Ja veu que la respecto!

––…

––Posi’s còmode, Sor. No pateixi, Sor. Avui porto un caputxó nou, de immillorable qualitat i de gran puresa, Sor, si vol pot resar. Resi, això la farà més sensible.

–– …

––Sí, ja sé que és la primera vegada. Relaxi’s. No pateixi, jo l’aniré guiant; deixi’m fer, sigui dòcil. Intenti imitar l’actitud mística de Santa Teresa: pensi en Déu i deixis elevar. Segur que a Ell li agradarà veure-la joiosa, amb mi. Després, si es porta bé, anirem junts a l’altar. A l’altar de Déu. A oferir-li el nostre benestar. I pregarem plegats pel benestar de món. Va dona! Si té vergonya, posi’s la seva caputxeta negra que ja friso per estrenar aquest caputxó que m’han assegurat que ens farà veure els àngels.

––…

––Afanyi’s, Sor, que el ciri crema amb força.

Rosa Vila (24.03.01/22.2.19)