El 15.06.13 vaig escriure aquest whatsapp als fills, per al seu arxiu de memòria històrica familiar. Va ser en motiu del tancament de la pastisseria més emblemàtica i cèntrica de Mataró, amb aquest mateix títol.
“Nois, el vostre avi Josep de Mataró va donar molta vida a Can Miracle, però mai li varen agrair, segurament com passa a la majoria de feines. A Can Miracle és on va començar a perdre la vida, i mai ho varen acceptar, normal! Va ser amb la primera angina de pit abans dels 40 anys, mentre servia un tec a senyorassos. A aquell primer avís del cor, li seguirien uns quants infarts.
“Ara Can Miracle, la pastisseria més emblemàtica de Mataró, afeblida dels seus propis infarts comercials i després d’una lenta i llarga agonia econòmica, s’ha mort. Ha tancat definitivament les tres portes de ferro de la Riera, 54 i tots els seus croissants, els seus bunyols, els seus torrons de gemma. I jo hauré de tancar-hi dins dos referents professionals familiars, per part de pare mare i de mare: el de l’Anita la modista que feia les bates de les dependentes, i el d’en Josep Vila pastisser de pedra picada, esdevingut després cambrer dels banquets de Sant Sebastià de Cabrera”.
Amb la corresponent ampliació: Continua la lectura de ““CAN MIRACLE TAMBÉ TANCA””
Rosa Vila
Mira-t'ho sense passió! 